3.9.10

la dècada de les sèries: la llista definitiva

ara que s’acaben i vist amb perspectiva, els anys 10 han estat una revolució brutal per la cultura popular. La penetració d’internet s’ha carregat les indústries cinematogràfiques i discogràfiques, que monopolitzaven l’oci, i han donat el relleu a mitjans que al segle XX eren residuals, en tant que expressió artística, i ara concentren el talent audiovisual: videojocs i sèries de TV. De sèries n’hi hagut tota la vida, però la mitjana de qualitat de la última dècada ha fet un salt tan abismal que ja és impossible trobar una pel·lícula mainstream que s’hi acosti.

I després de la sociologia tavernària, sucumbim a la fal·lera americana de les llistetes amb el topten de les millors sèries de la dècada:

10.-Dexter (Showtime, 2006-act.)

dexter

El final de la quarta temporada de Dexter crea unes expectatives molt altes per aquesta sèrie que va començar fluixota i ha anat adquirint gruix capítol a capítol. Sense tenir cap altre background que l’impossible adaptació del personatge més inadaptat que hi pugui haver, és un fulletó (que beu molt del còmic) que, amb ironia, sap crear un suspens i una simpatia irrefrenable cap al carisma del protagonista. Ara ja es veu cap on es dirigeix la resolució del conflicte narratiu, però el desenllaç marcarà el veredicte final.

 

9.- Mad Men (AMC, 2007-act.)

title_Mad_Men

Espectacular disseny de producció per recrear la Nova York de finals dels 50 per una sèrie on sembla que no hi passi mai res i on tot hi és somort. Llastada per aquesta sensació de no saber on va s’intueix que a les properes temporades tot el delicat i aparent equilibri emocional dels personatges ha de saltar pels aires. Magnífica reflexió descriptiva sobre la ficció (de fingir) i la mentida.

 8.- Romanzo Criminale (SKY, 2008)

romanzo_criminale_2_-1906237Sèrie italiana poc coneguda i una debilitat personal, que estigui en aquesta llista. Només una temporada de 12 episodis però, quina temporada! Ho té tot: un rerefons històric apassionant (la Itàlia de finals dels 70 de degeneració total del sistema), un ritme trepidant que ni l’Scorsese dels bons temps, un magnífic guió ple com un ou i uns personatges brutals encapçalats pel turmentat Libanès. Una òpera tràgica i desmesurada de caiguda i redempció que no està més amunt  de la llista perquè només una temporada sembla poca cosa. Diuen que podria haver-n’hi una segona tot i que no sé com ho poden continuar.

7.-Breaking Bad (AMC, 2008-act.)

Breaking-Bad-Walter-Wallpaper-2

El darrer gran descobriment però una sèrie que sap jugar com cap altra amb la tensió narrativa. Només tres temporades i ja és un clàssic. Trencadora en la posada en escena, els diàlegs i les trames originalíssimes i sempre sorprenents. Es beneficia de l’ambientació Tex-Mex que reforça el dilema de frontera moral que planteja, on els tocs d’humor absurd i les tarantinades brillants són un llacet fantàstic per arrodonir el conjunt. De continuar per aquest camí estarà més amunt.

 

 6.- Lost (ABC, 2004-2010)

118573_FLIGHT_01r5

És l’Huracán Cóndor de les sèries: quatre temporades magistrals d’escalada vertical amb la màxima tensió i infinitat de promeses i dues temporades finals de vertiginosa caiguda lliure i encadenament de despropòsits, només esmorteïda per un més que enraonat final. Malgrat tot, només que sigui per l’expectació i la popularitat global del producte, mai no serà res igual després de Lost. Ara bé, recapitulant ara que s’ha acabat tot, què cony ens volien explicar?

 5.- Six feet under (HBO, 2001-2005)

six-feet-under.png

Ritme lent i sovint soporífer, tics insofribles de progressisme naïf californià i més d’un guionista embafat de porros; però gairebé sempre brillant. Cap producte audiovisual ha pogut aprofundir mai tant en un paquet de personatges tant excepcional. Cinc temporades d’intensitat emocional al límit i un humor macabríssim per una megaautòpsia de la família com a nucli de relacions.

 

 4.- The West Wing (NBC, 1999-2006)

westwingSón tots tan bones persones, tan llestos i tan demòcrates que a vegades t’agafen ganes de cosir-los a calvots. Sobretot quan practiquen aquest humor intel·ligent per a espectadors intel·ligents (això ho fan millor els britànics que saben enfotre’s més de sí mateixos). Però set temporades de parlar i córrer simultàniament pels passadissos de La Casa Blanca fan que te’ls acabis creient i siguin com de la família. No crec haver après més sobre el poder suprem, com pretenia Aaron Sorkin, però si sobre la metròpolis. Algunes pulles ja són per a la història i trobarem a faltar el mític: Maaaaargaret!!…

 3.- Battlestar Galactica (Syfy, 2004-2009)

battlestar_galactica2

Remake de la sèrie dels 70 que passa olímpicament de tota la parafernàlia espacial per abocar-se a una dolorosa i tràgica especulació sobre l’extinció de l’espècie i per extensió, de la desaparició de qualsevol col·lectiu en conflicte. Múltiples lectures sobreposades i una gran densitat d’idees però amb una recerca constant per transmetre l’angoixa i la opressió de l’èxode; com en el millor cinema i literatura interestelar l’exploració espacial sempre és metàfora d’una introspecció metafísica sobre els Déus, els Homes i l’ordre còsmic. Una sèrie diferent: redundant, lenta, fosca i a vegades difícil. Imprescindible.

 

  2.- The Wire (HBO, 2002-2006)

the-wire

Balzac, Stendhal, Dickens o qualsevol novel·lista del XIX s’haurien clavat mastegots per escriure The Wire. Un mosaic ultrarealista de pedra picada, una dissecció minuciosa i metòdica de la vida pública de Baltimore, tràgicament hipotecada pel tràfic de droga. Hi rep tothom, a raó d’un ase dels cops per temporada: els traficants, la policia, les escoles, els polítics i els periodistes; i ha generat una multitud impressionant  de personatges, entre els quals alguns de ja mítics com Omar Little, Bubbles, McNulty, Frank Sobotka…  La sèrie policíaca  perfecta; l’únic però una absència absoluta d’ironia encara que, vist fredament, és difícil d’encaixar-la enlloc.

1.-The Sopranos (HBO, 1999-2007)

the-sopranos-the-sopranos-41392_1024_768

No gaire cosa a dir, s’ha de veure. Pionera amb West Wing del ressorgiment de la sèrie dramàtica americana, és una obra magna (entre el millor de Woody Allen i el millor Scorsese) sense punts febles on una petit conflicte interior condiciona tota l’estructura d’una organització criminal. Grans personatges, una línea narrativa clara i amb constants ramificacions, un sentit de l’humor molt propi i surreal i totes les virtuts hagudes i per haver. Insuperable.

9 comentaris:

  1. Li beso les mans, gairebé tenim els mateixos gustos en el quintet inicial, gairebé. Només que canviaria The Wire a l'1 i posaria els Sopranos al 2, però no he vist Galactica tot i que de petit em flipava.
    Lost vaig abandonar al final de la primera, vaig ensumar el llautó.
    No li recomano en absolut True Blood, HBO també fa merdes, i tant.

    ResponElimina
  2. Doncs me n'alegro. No perdi l'oportunitat de veure Galactica i estalvii's la precuela que estan fent ara, l'indigna "Caprica".
    Sobre True Blood és cert que no dóna el mateix nivell que altres sèries de la HBO, però a mi la carnavalesca i delirant segona temporada m'ha divertit molt. Salut

    ResponElimina
  3. Més dosi, si us plau, ja he vist les primeres de Breaking bad i Mad men, ahir vaig començar Gallactica, excelsa, i tinc Dexter a la recàmara. Però després què??

    ResponElimina
  4. Ja les has vist totes deu? Al final hauré de cobrar per fer de guia... Amb Galactica tens teca. No oblidis baixar-te les dues pel·licules: "Razor" que va al final de la 3a Temporada i "The Plan" que és un epíleg a la sèrie des del punt de vista Cylon.
    Jo darrerament també tinc problemes per trobar material nou. Històriques recomanables: Els Tudor (4T) i Roma (2T). Comèdies bastant bones: "Cómo conocí a vuestra madre" i "The IT Crowd" (Los Informáticos) Sèrie de culte boníssima però molt difícil de veure: "Carnivale" I esperant "Broadwalk Empire" que promet.

    ResponElimina
  5. M'estic fent durar els darrers capítols de Galactica i Mad Men. De Galactica, tot i que la trobo superba, m'emprenya que hi ha capítols "de relleno". No pot ser que entre trama i trama et posin 4 o 5 capítols que no porten enlloc. Per mi per aquest motiu la faria passar del 3 al 6.
    Breaking bad ja ha caigut tota i mereix el lloc on està, sens dubte. Els Tudor després d'un bon inici trobo que els final de la 1a i començament de la 2a és repetitiu, està al bagul de les temporades baixades i oblidades.
    Carnivale vam veure el primer i em sembla molt prometedora però crec que tindré problemes per veure-la acompanyat. De fet ja em miro sol Galactica i Band of brothers, i la meva senyora True Blood.
    Què li ha semblat Modern family? No vull perdre el temps com m'ha passat amb The good wife que només ens la posem quan tenim "las neuronas fritas" com diu aquell, o sigui, sèrie de postcalçotada.
    Creieu que val la pena retrocedir fins a Twin peaks o ataquem directament Dexter?
    Mil mercès, si un dia ens veiem ja el convidaré a un julepe.

    ResponElimina
  6. Anem a pams:
    D'acord que a Galactica hi ha capítolsde relleno, però forma part del seu encant i del seu ritme peculiar. No ho trobo necessàriament un greuge. Hi ha passatges de "El roig i el negre", posem per cas, avorridíssims.
    Els Tudor va començar molt bé i ha caigut en picat; la 4ta és infumable. Al revés que Dexter, que va començar fluixa i ha millorat any a any. S'ha de veure.
    Pel que fa a Carnivale, és hardcore onanista i com el porno s'ha de veure en la solitud perquè les dones, encara que es vulguin sexualment disteses, no tenen estómac per veure segons què. Jo la vaig veure sol.
    Twin Peaks està molt bé la primera temporada, la segona també és de relleno. A més, té uns punts de contacte molt sospitosos amb la deriva argumental de Lost. Ai, ai, ai
    The Good Wife no l'he vist ni ho faré, després de llegir el que en dius, però Modern Family és imprescindible, sensacional.
    I deixa'm recomanar de nou Boardwalk Empire, deliciosa i Sons of Anarchy, un espectacular Hamlet de motards que crec que és la millor sèrie en antena.
    Salut.

    ResponElimina
  7. Ok. Crec que em programaré Dexter i Twin peaks en parella. De fet crec que el David Lynch a la segona s'ho va tirar molt a l'esquena. Carnivale i Generation Kill seran en plan onanista, aquesta darrera ahir em van explicar que era The Wire en versió guerra d'Iraq. Crec que exageren però en tot cas són 7 capítols.
    Broadwalk Empire i Modern Family de moment a la banqueta esperant.
    Us faré cas, a mi Dexter i Modern Family em feien repel perquè m'ho havien aconsellat algunes persones que em desperten el sentit aràcnid, però tindré fe.
    Mercès pels consells.
    Val a dir que això de les sèries s'està convertint en una droga dura, ja no les disfrutes com abans, ara ja necessites més i més quantitat, i deixes de sortir de nit per quedar-te a veure finals de temporada.
    Salut i gràcies altra vegada.

    ResponElimina
  8. I ara què??
    Ja m'ho he empassat tot. Ara només vaig actualitzant les sèries obertes com Breaking bad i esperant Mad men.
    Sons of anarchy vol ser Soprano's on the road, no? Primera temporada i xim pom.
    Carnivale superba, tot i que massa "bons i dolents". Band of brothers dejà vu.
    Boardwalk empire vol ser massa bona i agradar massa, li falta frescor.
    Game of trones molt bé fins al capítol 13 que llancen a la brossa una sèrie d'intriga política i comença el friquisme.
    Dexter em sembla que els dues primeres són les millors, trobo que després decau, i de fet cansa estar 39 capítols sentint com una veu en off ploriqueja la mateixa cançó.
    Què en sabeu de How I met your mother? I Prison break? I The shield? Són més del mateix?
    Passa que després de The wire, Galactica, Soprano's i 6 feet under com pots tornar a trempar?
    No ho sé xiquet, potser haurem de tornar a llegir novela folletinesca.

    Als seus peus.

    ResponElimina
  9. Caram, m'admira tanta exhaustivitat... Sort de tu que mantens el fil del post obert.
    Sobre el que comentes:
    -De Sons of Anarchy m'agraden les dues primeres temporades. Per mi són el millor Shakespeare pur des de El Padrino. La tercera ja decau molt. Veurem la quarta.
    -Carnivale és una peça de folklore, un evangeli. Trobo lògic que sigui maniqueu, per tant.
    -No he vist Band of Brothers; tinc problemes greus amb el gènere bèl·lic en general.
    -Completament d'acord amb la cagada final de Game of Thrones. També em va decebre molt.
    -De Dexter em va divertir la tercera i impactar la quarta.
    -How I met your mother. La última (no sé quin número) no m'ha agradat, massa Friends. Però el personatge de Barney Stinson és llegendari.
    -Prison Break. Ni idea, però sospito que deu ser infame com 24.
    -The Shield. Molt recomanada però no he entrat gaire en els tres capítols que he vist. Pendent d'avaluació.
    I tens raó, sembla que la dècada d'or ja és cosa del passat i costa trobar res de qualitat.
    Coses menors: The Killing, me la miro tot i que no m'agrada. O Fringe i True Blood, que tenen unes últimes temporades deplorables però com que ja les tenim començades...
    També hi ha alguna cosa anglesa que està bé, a banda de la genial IT Crowd, com Misfits, Sherlock o Dowton Abbey. (S'ha de fugir de Luther).
    En definitiva, que mentre esperem Mad Men, Boardwalk Empire o Sons of Anarchy, crec que la millor sèrie que estic veient és Treme, que és estranya però boníssima.
    I, encara que algú pugui sentir-se temptat de linxar-me, La Sagrada Família de TV3 em sembla més que digna. És millor, per exemple, que una bona sèrie semblant com Modern Family.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails