22.9.08

Cal Travé, a Solivella

m'havia proposat ressenyar en aquest bloc només els restaurants dignes de menció, aquells llocs que proporcionen alguna cosa més que menjar i beure. I aquest propòsit em descarregava de la feixuga tasca de consignar les experiències negatives, que de tant en quant també te'n trobes. Però davant d'algunes coses un home com déu mana no pot fer els ulls grossos i deixar-les a les mans de la Fortuna. I, malgrat que sempre dol carregar-se la feina dels altres (perquè jo també he estat a l'altre costat), he de desaconsellar la visita a Cal Travé, a Solivella (Conca de Barberà). Un restaurant que supera amb escreix els 50 euros per persona no es pot permetre la manca estrepitosa de professionalitat demostrada en la nostra visita de dijous 18 de setembre d'enguany. Per aquest preu (que en algun restaurant amb estrella merescuda s'hi pot menjar) no es pot oferir una carta basada exclusivament en carn (mediocre) i bacallà (d'excel·lent qualitat, val a dir) a la brasa (la que podeu veure a la foto, en un menjador agradable però amb uns retocs de maquillatge massa evidents). No es pot acompanyar amb quatre entrants suats: Coca de verdures (més bona a la fleca del meu poble), ous amb tòfona, patates i foie (foie de mala qualitat i escàs, patates olioses). No es poden donar els vins de la casa, normalets, a preu de Priorats, i mal servits. I, sobretot, no es pot donar un servei tan pèssim, provincià i vergonyant de tant pintoresc: per moments semblava que estàvem dinant a La granja del Puyal. Només destacable l'apartat dels postres, sense tirar coets. Potser podran despistar algun pixapins amb el GPS espatllat, però a la gent del país ens subleva que ens facin passar bou per bèstia grossa amb tanta barra. Fa falta alguna cosa més que un disseny corporatiu a la moda i el qüento del celler propi per tenir un restaurant digne. I us asseguro que no poden justificar el preu perquè hagin de pagar el lloguer, perduts com estan en mig del no-res...

3 comentaris:

  1. El cert és que fa molta ràbia quan passen aquesta mena de coses.

    Una pena.

    Tens raó que és molt més gratificant parlar d'aquells llocs que t'han deixat un bon regust de boca- i mai millor dit- :)

    ResponElimina
  2. Ostres, Miquel, jo tan sols hi he estat una vegada però ara mateix diria que tant tu com jo hi hauriem de tornar perquè no pot ser que en tinguem opinions tant diverses.

    A veure, a veure, que tampoc no diré que Cal Travé sigui la Meca del paladar, però tinc un molt bon record dels peus de porc a la brasa, dels seus cargols a la llauna i SOBRETOT del seu allioli a base d'all i oli i prou.

    Això dels preus ja és més discutible, però ja fa anys que hem embogit tots plegats i sembla que, fora dels entrepans, no pots seure enlloc per menys de quaranta euros.

    Fins aviat,
    Marc

    ResponElimina
  3. eqmevd, la temptació de l'esparracada sempre hi és, intento defugir-la... però de vegades no me'n puc estar...

    Marc, potser si que hi haurem de tornar. Però més que la qualitat dels productes, que hi és, jo intento valorar un restaurant (com un llibre o una pel·lícula) no en termes absoluts sinó en relació a les seus referents i a les seves pretensions. I Cal Travé, interpreto, en la seva actitud, que vol ser una cosa i no hi arriba, no crec que per mala fe sinó per manca de talent, experiència i coneixement. Espero haver-ho expressat millor: no és un mal restaurant sinó un restaurant amb ínfules no justificables.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails
S'ha produït un error en aquest gadget