...havent voltat durant massa temps per llocs ignots i terres hostils, el príncep torna a la platja que el va veure néixer i que el va veure partir cap a la guerra (una guerra que, com totes, encara no sap si ha guanyat o perdut). Peu a terra, baladreja atònit per places, carrers i ciutats de la seva infantesa; i només hi veu decorats de paper. No queda ningú... mentre ell sobrevivia en la lluita, la pau devastava la reraguarda. Ja en tindria prou de sortir a fer un tomb, trobar un conegut llunyà d'aquells anys, convidar-lo a un cafè i escoltar algun relat de les batalles dels altres; de les grans victòries i de les pitjors derrotes. Però no queda ningú... i les úniques proclames són soroll. Soroll de diaris, de ràdios i televisions.
El príncep, valent, avara la nau altre camí. Es farà a la mar de nou, però per cercar-hi els navegants i escoltar-ne les prèdiques. I la balena, darrera l'onada inesperada...
El príncep, valent, avara la nau altre camí. Es farà a la mar de nou, però per cercar-hi els navegants i escoltar-ne les prèdiques. I la balena, darrera l'onada inesperada...
M'agrada aquest salt que has fet del Twitter al bloc.
ResponEliminaFins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogpsot.com
veig que li treus rendiment a la no-limitació de caràcters.
ResponEliminafelicitats!
Molt agraït pels suports, per la vostra experiència ja deveu saber com ajuden... Mirarem de no decebre, començant per mi mateix.
ResponElimina