oloroso, amontillado, palo cortado

no sé si sabíeu a què es refereixen aquests divertits apel·latius del títol, però jo no en tenia ni la més remota idea: són algunes de les varietats dels vins emparats en el consell regulador dels vins de Xerès, un meravellós món de noves sensacions vinícoles andaluses que, inexplicablement desconegudes, ara poc a poc començo a descobrir.
Fino, Porto Fino, Manzanilla o Pedro Ximénez són altres varietats de Xerès més conegudes, però desconeixia que formessin una gamma tan ben estructurada en cossos, dolçors i graduacions tal com la distribueix la centenària bodega Lustau de Jerez de la Frontera. Des dels vins secs, frescos i de graduació mitjana (sobre els 15º) com els Finos i Manzanillas de Sanlúcar de Barrameda, passant pels vins secs, potents i avellanats com l'amontillado i el palo cortado, fins al xerès més dolç però igual d'espès com l'oloroso, el cream o el clàssic pansal Pedro Ximénez (que es va posar epidèmicament de moda fa un temps en les reduccions que acompanyaven els foies de tot arreu), sense parlar de mistel·les, vinagres o vins rancis, conformen tota una col·lecció de vins excel·lents no només per aperitius o postres, si no per maridar tot tipus d'aliments.
És curiós que a casa, abans, sempre hi havia una ampolla de Tio Pepe que s'usava rares vegades per complimentar alguna visita o més impactant encara (per la modernitat del concepte associatiu) quan se'n tirava una cullerada sopera a la sopa espessa de galets, cosa que, ara que hi penso, jo encara no he tastat mai tot i veure-ho fer centenars de vegades.
Tot plegat, em fa pensar que el fet de tenir aquí al costat, al Priorat, els millors vins negres del planeta (i encara em congratulo d'haver arrasat amb totes les ampolles de l'extraordinari Embruix de 2004 que tenien tirades de preu a l'Esclat) ens omnibula una mica i no ens deixa descobrir altres universos gustatius increïbles. Que deu ser l'únic que, en plena decadència de la nostra civilització, encara ens reconcilia amb la vida.